S'ha acabat el treball d'investigació i això significa que es torna a obrir la veda d'aquest blog. Per celebrar-ho, hem convidat alguns músics perquè ens facin un d'aquells concerts irrepetibles. Reserveu el vostre seient, compreu crispetes, aviseu els vostres amics i enemics (si és que en teniu) i poseu-vos còmodes què:
Us ha passat alguna vegada enamorar-vos al primer cop d'ull? Veure un rostre i notar una atracció fascinant que us atrapa d'una manera irresistible i que us dóna la impressió que mai més us en podreu desfer? Tanqueu els ulls, passen els dies, els mesos i aquella mirada continua intacte a la vostra retina, al vostre cervell. D'una part beneïu l'Univers de l'inmensa sort que heu tingut però, al mateix temps, llanceu una mena de maledicció perquè no sabeu si us tornareu a trobar aquella persona amb la qual voldríeu passar la resta de la vostra vida. Perquè per tot el vostre cos, per la part més profunda de la vostra ànima, esteu convençuts que la coneixeu com si haguéssiu conviscut passionalment amb ella en altres existències. I la torneu a veure, i el vostre cor es transforma en una mena de batec imparable. La veieu de lluny, d'aprop, hi parleu, les mirades es creuen, les paraules s'entrellacen, els àtoms juguen en l'infinit del buit, els somriures sempre a flor de pell .... i marxa i només queda el record, aquell moment irrepetible que ja és història, que mai més serà present. I tu ja no ets tu. Ets tu amb aquella persona, amb aquella presència poètica que inspira tendresa, sentiment, amor, una autèntica erupció d'emocions. La seva absència et fa embogir, et trastoca al mateix temps que et manté viu amb l'esperança ... una esperança de no se sap ben bé què, però és l'únic que tens, l'únic que et queda per tornar a despertar del somni oníric i notar que potser avui ... potser avui, sí!
Us ha passat alguna vegada enamorar-vos al primer cop d'ull? Com aquest enamorament sobtat hi ha música que també m'atrapa sense remei. Cançons que la primera vegada que les escolto formen part indissoluble de la meva pròpia banda sonora. Notes i melodies d'una bellesa que fan saltar les llàgrimes, que et mantenen arrelat a la perfecció, que necessites escoltar una i una altra vegada. La música és personal i intransferible. És un exercici d'intercanvi de sentiments no sempre compartit per tothom. Però sempre hi ha un lligam mínim: el del creador i qui la fa seva. N'hi ha prou amb una persona per donar sentit a l'existència d'aquella partitura sublim. Avui us presentaré algunes d'aquelles cançons que, d'alguna manera o una altra, m'han arribat i s'han quedat per sempre més. M'han atrapat. M'han enamorat i em continuen enamorant. N'hi ha moltes, però aquí van unes quantes.
Comencem, precisament, per una d'aquelles composicions que possiblement mai no haureu escoltat. La van firmar originalment The Velvet Underground i si és cert que hi ha versions que superen l'original, només cal escoltar aquesta lectura que Luna van fer del magínífic "Ride into the Sun"
Aquest blog va néixer amb vocació freaqui i ha acabat sent una altra cosa molt diferent. En tot cas, i perquè és de senyors reconèixer els mèrits al.lients i no m'agrada penjar-me medalles que no em corresponen, Ginecòleg Pelut és un "petit" homenatge a Josep Renalies, Jaume Escamilla i Joan Font, tres grans guionistes encara per descobrir, (tot i els micros infiltrats a La Cogulada, eh Buenafuente?) que tenen la curiosa, però comprovable teoria, que per ser ginecòleg s'ha de ser pelut, especialment de braços. On hi ha pèl hi ha alegria i, hi ha una altra feina més alegre que està tot el dia remenant .... ?
El que es mogui, no surt a la foto
La paraula és l'única cosa que ens diferencia dels animals.
Per la resta de coses, sempre serem inferiors perquè ens creiem superiors
