RAÚL DE LA ROSA, FILÒSOF

Raúl de la Rosa: "No veig la diferència entre dormir i morir"

Publica la novel·la La senda del chamán (Vergara). Afirma que quan morim la vida no cessa, i que el nostre jo autèntic continua vivint.

GASPAR HERNÀNDEZ

--¿Què significa, per a vostè, evolucionar espiritualment?-

-Transcendir les limitacions que les societats modernes ens han suposat. El famós "conèixer-te a tu mateix" grec, que ha estat el pilar de la nostra cultura, està desaparegut, però hi ha cultures antigues que encara el mantenen. No només es tracta de conèixer-te, sinó de conèixer-te per destruir allò que realment no ets tu.-

-¿...?-

-Vull dir allò que és fictici, el que està programat per la societat, que ens porta moltes vegades per la direcció equivocada.-

-¿I què som?-

-Jo crec que l'ésser humà té una essència, una essència vital que és el que transcendeix vida rere vida i que es va conformant amb les experiències vitals que anem acumulant. Aquest és el bagatge que ens emportem d'aquesta vida a la següent.-

-Vostè, per tant, creu en la reencarnació.-

-Sens dubte, no n'he tingut mai dubtes. Bé, de dubtes sempre en té un perquè la nostra cultura és la del dubte, però jo crec que la reencarnació existeix i, encara que no existís, tampoc tindria gaire importància. El que un ha de fer en aquesta vida és ser el millor que pugui ser, independentment que això serveixi per després o no. Un es troba més bé quan busca el millor de si mateix i és capaç d'oferir-ho als altres.-

-El protagonista de la seva novel.la diu que la mort no és la derrota de l'ésser humà, sinó la possibilitat de la seva victòria sobre la vida.-

-N'estic convençut, d'això. Morir és com dir que al matí em desperto. No veig cap diferència entre morir i dormir. Hi ha un demà, i el demà sempre arriba, sigui per despertar- te l'endemà o sigui per renéixer en la nostra vida següent. Quan morim, la vida no cessa. El nostre jo autèntic continua vivint, i això crec que hauríem de preparar-ho conscientment, perquè aquest pas no sigui un moment dramàtic, sinó de joia. Es tracta de tornar a viure el procés de vida i de mort. La mort no existeix com a tal. És una paraula que fem servir i ja està.-

-Quina llàstima que en la següent vida ja no recordarà qui era vostè en aquesta.-

-Hi ha processos per recordar-se'n, però ho veig innecessari. Les experiències passades continuen quedant en el nostre esperit.-

-¿Amb quin objectiu?-

-Continuar creixent. Oblidem el que és intranscendent per tornar a viure experiències que ens permetran continuar creixent. Seria difícil que creixéssim si tinguéssim un record perenne. Anem renovant- nos entre vida i vida. Per començar, renovem el nostre cos, que envelleix i necessita morir per renéixer en un altre cos jove i tornar a tenir experiències vitals.-

-¿Qui és el seu mestre?-

-No crec en els mestres ni els deixebles. La mestra és la vida, el que experimentem i vivim.-

-Potser la seva mestra és la intuïció.-

-La intuïció és la mare de la saviesa. Gràcies a la intuïció ens deslliurem del dogma, d'allò que ens limita. En les cultures xamàniques s'utilitza molt el camí intuïtiu i també el camí oníric. Al cap i a la fi, mentre dormim, el conscient deixa d'estar actiu, igual que quan un es troba en un procés intuïtiu. Són dues experiències pures de la nostra consciència en la ment. Hauríem de potenciar la intuïció.-

-¿Què més ha après dels xamans?-

-Que tot té un esperit. Tot està animat, des d'una persona fins a un animal o una planta o una pedra. I no hi ha uns esperits que siguin superiors a altres.-

-Tot el que ens envolta està viu en nosaltres.-

-Hem anat separant-nos de la natura, i només cal fer un cop d'ull al nostre voltant per veure totes les catàstrofes que estan passant. I les que passaran. La ciència reconeix que això no té marxa enrere. La natura és la nostra mare, i aquest concepte el tenen totes les cultures antigues. La mare natura és una cosa sagrada, que s'ha de cuidar i mimar perquè ens sustenta, ens dóna la vida. Reprendre aquest concepte seria un pas importantíssim per frenar les barbaritats que estem fent al planeta.-

-Segons vostè, cada lloc de la terra té el seu propi esperit, una radiació tel.lúrica particular.-

-Quan un entra en un lloc, nota una cosa diferent. Per poc que s'hi fixi, se n'adona. Hi ha llocs que t'atrauen, que et fan estar bé, que et fan sentir relaxat, o que et posen en tensió. Aquestes sensacions hau- ríem de cuidar-les més per saber quins llocs ens són favorables. Hi ha llocs que generen una energia que ens pot fer posar malalts i fins i tot matar. Es tracta de processos físics. Aquest coneixement actualment s'ha perdut.