Tota la no realitat onírica més enllà de la caducitat capilar
dissabte, 5 de gener del 2008
EN PORTADA(1): La "bella" herència musical de RAVI SHANKAR
Ravi Shankar és, probablement, el músic hindú més conegut, al menys internacionalment. Va ser George Harrison qui el va introduïr a la societat occidental a través dels dos concerts benèfics que va organitzar, conjuntament amb Shankar, al Madison Square Garden de Nova York l'1 d'agost del 1971 amb la finalitat de recaptar fons pels refugiats de Bangla Desh. L'actual República vivia en aquells dies un terrible conflicte armat, l'anomenada Guerra d'Alliberament per Bangla Desh, que va provocar un caos a nivell polític i militar i l'èxode de milers de persones a l'Índia. El problema encara es va agreujar més amb els efectes del cicló Bhola el 1970, que va causar pluges torrencials i molts damnificats.
Aquestes són imatges de l'actuació de Ravi Shankar al concert novaiorquès
Però aquí no s'acaba tot. Els gens de Ravi Shankar també es troben en Norah Jones, que va néixer a Brooklyn, Nova York, amb el nom de Geethali Norah Jones Shankar, tot i que als 16 anys va decidir oblidar-se del cognom patern. Aquest distanciament també es troba en la seva música, molt més orientada cap al blues, el jazz, el country i el pop. Per sort, hi ha entesa i comunicació entre les dues germanes. Ho demostra el fet que Norah Jones participa a l'últim disc d'Anoushka Shankar, "Breathing Under Water", cantant i tocant el piano a la peça "Easy". El fet de ser una persona carismàtica que ha aconseguit seduïr i enamorar mig planeta amb una fragilitat sincera, se suposa que són les millors armes que ha trobat per donar un cop de mà mediàtic a la seva germana.
Acabem aquest recorregut per la genètica Shankar amb un parell de vídeos ilustratius de l'enorme talent de Norah Jones
"Sunrise"
"Don't Know Why" (directe)
Com sempre, una petita selecció de webs perquè pogueu ampliar els vostres coneixements fins al límit que vosaltres mateixos us imposeu.
Aquest blog va néixer amb vocació freaqui i ha acabat sent una altra cosa molt diferent. En tot cas, i perquè és de senyors reconèixer els mèrits al.lients i no m'agrada penjar-me medalles que no em corresponen, Ginecòleg Pelut és un "petit" homenatge a Josep Renalies, Jaume Escamilla i Joan Font, tres grans guionistes encara per descobrir, (tot i els micros infiltrats a La Cogulada, eh Buenafuente?) que tenen la curiosa, però comprovable teoria, que per ser ginecòleg s'ha de ser pelut, especialment de braços. On hi ha pèl hi ha alegria i, hi ha una altra feina més alegre que està tot el dia remenant .... ?
El que es mogui, no surt a la foto
La paraula és l'única cosa que ens diferencia dels animals.
Per la resta de coses, sempre serem inferiors perquè ens creiem superiors
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada