L'ENTREVISTA AMB HIROSHI TASAKA, PENSADOR SOCIAL

Hiroshi Tasaka: "Vaig mirar a la mort, i va ser un infern"

Publica el llibre Encuentra tu cumbre, en el qual assegura que el més important per ser feliç és trobar un ideal i fer el possible per realitzar-lo.

GASPAR HERNÀNDEZ

-Teòricament, vostè hauria d'estar mort.

-Doncs sí. Fa uns 25 anys un metge em va pronosticar que tindria una vida curta. "Et queden pocs mesos de vida", em va dir. I això em va canviar l'existència, va ser un punt d'inflexió. Potser aquell episodi és el rerefons del meu llibre.

-En el primer paràgraf diu que hem de pensar més en la mort.

-Tots hem de morir, però ningú sap quan serà. I evitem mirar la realitat de la mort. A mi em passava el mateix, fins que el doctor em va dir que la meva vida no seria gaire llarga. Vaig mirar a la mort, i va ser un infern. Però, lluitant amb aquella realitat un parell de mesos, vaig trobar el sentit de la mort. I va passar una cosa molt especial en aquest procés.

-¿Què va passar, a part de la condemna a mort?

-El meu amic íntim va morir en un accident de trànsit. Feia poques setmanes que el doctor m'havia anunciat que em quedava poc temps de vida, i jo envejava molt el meu amic: viuria més que jo perquè estava sa. Però no va ser així. Fins i tot una persona jove i sana pot morir demà mateix. O sigui, només tenim l'avui.

-¿En què el va canviar, aquella experiència?

-Va canviar radicalment el meu estil de vida. Abans cada dia em preocupava pel futur, o em recreava massa en el passat. No vivia l'ara.

-¿Quin miracle va passar perquè sobrevisqués?

-Tenia un càncer. El meu metge era tan pessimista sobre el meu futur que no en vaig visitar cap altre, perquè m'hauria donat el mateix pro- nòstic. Me'n vaig anar a un monestir budista zen. El meu estat era de profunda infelicitat. Al temple vaig anar a veure el mestre, li vaig explicar la malaltia i el que el doctor m'havia dit. Jo esperava unes paraules de consol, però el mestre va ser molt sever, tot i que amable.

-¿Què li va dir?

-"D'acord, viuràs fins que et moris". Va ser un missatge molt poderós per a la meva ment i la meva ànima. Vaig veure que tenia raó. El doctor ja gairebé m'havia fet morir, la meva ment ja havia mort, i el missatge del mestre em va fer despertar. I vaig pensar: "Com que no em moro ara, viuré millor fins a l'últim moment de la meva vida". I aquesta és la raó per la qual encara sóc aquí.

-Afirma que totes les situacions tenen alguna cosa de bona perquè ens ajuden a créixer.

-La vida està plena d'esdeveniments dolorosos, però l'important és la nostra actitud mental. L'important no és què ens passa a la vida, sinó com ho transformo en sentit. Tot el que et passa a la vida té un bon sentit, t'ho creguis o no. Aquest és el missatge absolut, sense discussió, del budisme zen.

-Si ara li digués que li queda un minut de vida... ¿què faria?

-Diria: "Gràcies per tot. Gràcies per aquest dia tan llarg, un dia de 57 anys de vida. Ha sigut un dia bonic. Gràcies fins i tot per les coses doloroses. Ho he apreciat tot".

-Diu que la vida és com escalar una muntanya, i que el més important és tenir un ideal.

-Per mi un ideal no és un objectiu que ha de ser assolit, sinó que es tracta de tenir un somni o missió. El propòsit últim de la vida és viure el millor que puguis en cada moment. Per aconseguir-ho, el millor és abraçar un ideal o un somni.

-¿Sense ego?

-La nostra vida moltes vegades està dirigida pel petit ego. Es tracta d'estendre aquest ego i fer-lo gran, pensant en la comunitat. Segueixes tenint ego, però és més gran. En el budisme zen, el mestre no et diu que abandonis el teu ego, perquè sap que és impossible. Però sí que el facis créixer en el sentit més ampli. La mare Teresa tenia ego, però el seu ego era molt gran, per abraçar tota la humanitat.

-¿I per què no es va quedar al monestir?

-La finalitat última no és anar a un temple zen, sinó practicar el zen quotidianament, ara mateix. Apreciar cada trobada i cada cosa que et passa a la vida. Un succés d'avui et pot fer infeliç, però demà et pots recuperar i pensar que aquella experiència va tenir un sentit.

-¿A Barcelona ha vist molta gent que viu l'instant?

-La gent d'aquí sembla disfrutar de la vida quotidiana, però no sé si la meva percepció és la correcta. Al Japó, a causa de la crisi econòmica, la gent mira molt cap al seu interior i el seu petit món. Aquí es veu la gent amb més alegria. El que no sé és la profunditat d'aquest estat a les vostres ments.

-Bé, és difícil generalitzar...

-Sou més epicuris, en general. En el budisme zen diem: "Viu ara i dóna-li intensitat a l'avui".

-Però al Japó cada vegada estan més occidentalitzats.

-Aquest és el problema. Tenim grans tradicions religioses que estan completament oblidades.