El 2007 ja és història i el 2008 ha començat a rodolar per les nostres vides. I això ens omple d'esperança. Tret d'uns quants, la gran majoria han aprofitat els últims dies de l'any per fer balanç i, especialment, viure en un estat hipnòtic de falça esperança davant dels dotze nous mesos que tenim per endavant, pàgines en blanc que omplirem, ens agradi no, ho volguem o no. Són aquells dies en què deixem volar la imaginació i ens veiem plens de felicitat, d'amor, d'abundància, de salut. Però aquesta eufòria disminueix i es dilueix de manera progressiva a mida que van saltant de manera implacable els dies del nou calendari. Comprobem, amb horror, que el nou any és idèntic a l'anterior, i això si tenim sort i no és pitjor. I no em refereixo als nous propòsits, aquells de deixar de fumar, anar al gimnàs i enrollat-se amb la veina del primer segona. Els autèntics desitjos de FELICITAT, de dur la vida que volem, de sentir-nos realitzats, de començar a caminar en la direcció adecuada. Què és, doncs, el que ens separa de l'objectiu? Serà que tot és un miratge? No, res d'això. És tant sols que perdem la fe en nosaltres mateixos, que deixem que l'esquerda per on passen els pensaments negatius s'eixampli.
El que proposo és fer màgia. Jugar a fer màgia. No pensar que la nostra vida està en mans de vés a saber qui, sinó que nosaltres som els creadors, els guionistes. El guió el fem nosaltres. La pel.lícula la dirigim nosaltres i també la protagonitzem. Així, doncs, perquè no fem un film amb un final feliç?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Hem sembla que dónes una mirada diferent a la “incertesa del futur”, canviar la por al canvi, a allò que ens és desconegut, per la possibilitat de que arribin situacions millors, i fantasejar amb què ens passa el que realment desitgem. Em sembla que, amb comptades excepcions de persones que tenen la sort i la capacitat de ser “optimistes de cor”, en general la por ens impulsa cap a la fantasía catastròfica enlloc de deleitar-nos amb la fantasia “anastròfica” que és el contrari, imaginar i sentir, en els moments en que ens perdem en cabories, que ens arriba precisament allò que tant desitgem i que ens veiem feliços i ho sentim a la pell com si fos real com la pròpia vida. Que tinguis un any 2008 amb molta màgia i enhorabona per aquest blog!!! (Agueda)
Gràcies, Àgueda, per aquestes paraules escrites plenes de tendresa, poesia i saviesa. I gràcies també per ser la primera persona agoserada en trencar el gel i insertar el primer comentari en aquest blog que m'agradaria que s'alimentés sol, a través de les vostres opinions, i em deixés a mi únicament com un observador privilegiat d'un grapat d'ànimes que comparteixen una consciència en comú.
Publica un comentari a l'entrada