Isabel Calpe Rufat: "Acomodeu-vos a l'estiu i tindreu més energia"
Recomana anar-se'n a dormir tard i llevar-se d'hora per acomodar els nostres cossos a la llum de l'estiu.
GASPAR HERNÀNDEZ
-Energèticament, ¿com podem fluir amb l'estiu?
-Segons els principis del Qi Gong, que són els principis de la medicina xinesa, adaptant-nos a l'energia de l'estiu, l'estació en què l'energia arriba al seu apogeu.-
-Potser és massa energia.
-No, si durant l'hivern l'has emmagatzemat. Es tracta d'adaptar-nos als canvis estacionals. A l'hivern, estalviar l'energia del cos: anar-se'n a dormir d'hora i llevar-se d'hora per arribar a la primavera i a l'estiu amb un bon qi.-
-¿I a l'estiu?
A l'estiu s'ha de fer a la inversa. Anar-se'n a dormir tard i llevar-se d'hora per acomodar-se a la llum. Acomodeu-vos a l'estiu i tindreu més energia.-
-El dia és llarg.
-Però la tradició xinesa ens aconsella no queixar-nos que el dia és llarg ni que fa calor. Es tracta de preservar el bon humor. El bon humor ajuda a tenir qi.
-¿Què és el Qi Gong?
-És un treball dirigit a acumular qi. El qi entès com l'energia interna que es manifesta en el nostre cos físic, i que circula a través dels nostres canals i irriga tot el cos.
-¿El qi és energia?
-Aquí sol traduir-se així, però en realitat el concepte és molt més subtil. Perquè el qi és allò que va més enllà de l'energia. És el que permet que l'energia es transformi en matèria, i la matèria es tranformi en energia.
-La nostra medicina només creu en l'energia quan es transforma en malaltia.
-Ni tan sols llavors, perquè una de les grans diferències entre la nostra medicina i la xinesa és que per a ells el sistema energètic és la clau del diagnòstic, i en la nostra medicina no es reconeix. Es té en compte el sanguini, el sistema limfàtic, el nerviós, etcètera, però no l'ener- gètic.
-¿Com està el seu qi?
-Bé, no em puc queixar. Però el qi varia. No està fix. Tot és canviant i mutable. La base de la salut i de l'equilibri està a adaptar-se als canvis. És una ona d'energia amb els seus alts i els seus baixos. I de la mateixa manera, aquest qi va oscil.lant al llarg de les edats de la vida, no només del dia.
-¿I va de mal borràs?
-Sí, sol baixar. Però els mestres treballen per evitar el declivi del qi. A mesura que van envellint, tenen un qi més harmoniós. Uns cossos flexibles i meravellosos. I una energia potent: als seus deixebles, amb un sol cop de mà, gairebé sense tocar-los, són capaços d'apartar-los diversos metres.
-Costa d'entendre.
-Als occidentals ens costa entendre aquest concepte perquè volem coses tangibles. No obstant, encara que sigui invisible, el qi es nota; té efectes. És visible en la seva manifestació.
-¿Algun últim consell per tenir més qi?
-Saber que hi ha diversos qi. El que un ha heretat, el que ens donen els nostres pares i l'adquirit a través dels aliments i l'oxigen. Per això és tan important el contacte amb la naturalesa, i menjar bé.
-I practicar el Qi Gong.
-A l'estiu ens ofereix una sèrie d'exercicis per enfortir l'energia del cor que podria debilitar-se amb la calor. S'ha d'estimular la funció del cor per activar la circulació sanguí- nia i evitar accidents vasculars. A l'estiu hem d'estar dinàmics, actius.
-Semblen difícils, les postures del Qi Gong.
-No, són senzilles. Són moviments basats en l'arrelament del cos, en el contacte amb la terra, en l'estirament dels eixos, i en l'harmonia dels moviments i la respiració. Es tracta d'harmonitzar el cos, la ment, les emocions i la respiració. Respirem poc. Deixem que al nostre diafragma s'hi acumuli diòxid de carboni i això ens provoca estrès i angoixa.
-¿Prefereix la platja o la muntanya?
-Tots els llocs on hi hagi una energia pura són bons per practicar Qi Gong. Els taoistes tradicionalment s'allunyaven de les urbs per fer el seu treball.
-A la Xina, el Qi Gong s'ha desenvolupat sobretot a les muntanyes sagrades.
-A les muntanyes el qi encara està intacte, no s'ha trencat per l'acció humana. Si a la muntanya hi ha hagut foc, val més anar a la platja. Buscar els boscos, els rius. Antigament, a la Xina, els mestres, quan una persona es posava malalta i anava al temple perquè li fessin el diagnòstic, li recomanaven practicar en un vessant, o a sobre d'una roca, o en un riu. I molts mestres practiquen a la vora d'un penya-segat. Això significa que hi ha una harmonia total amb la naturalesa i que no tenen por.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Hvala za intiresny Blog
Publica un comentari a l'entrada